Avui 11 de març 2015. És dissabte. Aquesta tarda hem sortit, tots dos, a fer un parellet de compres, i després a passejar per Barcelona. Hem anat a dalt del passeig de Gràcia amb Diagonal perquè tot i que hi ha gent, no n'hi ha tanta com a tot el llarg de la Rambla. El cel era blau i clar, feia un airet suau agradable. Ens hem assegut una estona en un banc, mentre veiem passar la gent, és interessant observar les diferències del caminar de cada u. M'agrada fixar-m'hi. Uns en psses curtes i ràpides, d'altres passes llargues, uns es balancegen, d'altres s'estiren i s'abaixen, és curiós tantes formes de caminar, unes no criden l'atenció, però d'altres és tot un poema.
Això m'ha portat a pensar en el núm. 4, que és la vibració que s'adona, precisament, de les diferències que hi ha entre tots plegats, no només en la forma de caminar, evidentment, si però important, de la manera de pensar, de fer, de parlar etc, i sap que ha de respectar-ho, que tothom és com ha de ser per seguir el pla evolutiu que s'ha marcat per evolucionar en aquesta existència. Aprèn, sabent això, que no pot jutjar ningú, el respecte és un dels adjectius més profunds d'aquesta vibració. I com que estem en el mes d'abril que és el núm. 4, hem de fer aquest treball, de ser incondicionals en la nostra manera de relacionar-nos.
Després, ens hem aixecat per tornar cap a casa i quan ens hem girat, just darrera nostre hem vist un jardí darrera una reixa, on aquets arbres que veieu ens mostraven , poèticament, la primavera. Amb una sensació dolça i bella, hem començat a caminar contents, per haver gaudit d'aquesta tarda.La cita: "El secret de viure en pau amb tothom, està en l'art de comprendre cadascú segons la seva pròpia individualitat" (Federico Luis Jam)
No hay comentarios:
Publicar un comentario