Aquesta vegada vaig una mica retardada. El dissabte i diumenge vaig tenir un intensiu de primer nivell. És curiós com les coses canvien d'un dia per l'altra, de quatre persones que havien de ser tres ho van anular, va quedar una sola persona. Evidentment que ho vaig fer igualment, vaig pensar que si havia anat així és que així havia de ser, jo això sempre ho respecto. I sí, realment va ser molt interessant. Va anar molt bé. Hi va haver un corrent de connexió agradable, aquesta persona ja coneixia aquesta Numerologia, tenia els libres que tinc publicats i per tant gairebé es va convertir en un treball compartit. Sempre crec que l'univers belluga les energies necessàries per aconseguir el que ha de ser, i així va ser.
Vam gaudir juntes explicant el que cada una de nosaltres entén com els números van més enllà del que podem pensar. Ara ja esperar el día 5 d'octubre, per començar el segon nivell.
He començat dient que vaig retardada, perquè a la tarda va venir una cosina meva i se'n va anar molt tard i evidentment ja no vaig poder escriure al blog.
El dia de la Mercè, vam estar al mas d'una amiga, a passar el dia. Va ser un dia meravellós, un sol brillant, una calma tranquil·la, un cel blau, en fi un dia de relax, de gaudir de la natura i de bona companyia. Tot passejant pel jardí, em va meravellar veure com la natura té una força impressionant, aprofita qualsevol lloc per nèixer, crèixer, dic això perquè en un parterre de pedres, que les pedres ja tenen una energia viva, neixien, i suposo que no molt facilment, petits branquillons amb fulletes petites, verdes brillant, amb una capacitat de viure...., a més a més entre pedres veure el verd, era tant encisador, que m'hi vaig quedar, assaguda a terra a frec del tros, força estona, inspirant suaument, ampliament, i mirant aquell petit espai de pedretes i fulletes símbol de vida i de saber que quan es vol s'aconsegueix.
Bé la cita:
"I còm ens pertany la vida, una vegada l'hem descobert!" (Djuna Barnes)
