Avui el darrer diumenge d'aquest mes. 26. 2+6= 8. Dia de transformacions. Aquesta nit ha caigut, per pocs minuts, una pluja finíssima, que ha fet que comencés el dia tapat i emboirat, amb una mica d'aire fresquet, això ha fet que poguessim respirar més profundament. En fi de fet, el que us vull explicar, és que ahir al capvespre vaig pujar al terrat de casa. M'agraden molt els terrats, mirar al cel des del terrat, és tant bonic, et trobes en un espai, obert completament, amb sensació de llibertat, és bo de respirar profundament i obrir els braços cap al cel.
Ahir mirant cap el Tibidabo, hi havia uns núvols preciosos, amb el raig de sol que passava per entre mig de l'espai flonjo i canviant de formes. Sempre hi veig "cares", a vegades formes d'animalets, però les cares em fascinen. N'hi ha que semblen que et mirin fit a fit, a vegades somriuen, a vegades estan enfadades, i sempre miro de trobar el senyal per descobrir la conseqüència del que faig o del que penso, jo crec que a tot arreu, si mirem atemptament, hi trobem respostes que necessitem, i els núvols en tenen tantes de respostes!!!!!! Ho feu també vosaltres? M'agradaria compartir les vostres sensacions amb les meves. Per això, pensant que avui ha pogut ser un dia, on hagim transformat alguna part del nostre pensament, he recordat els núvols d'ahir, que ells sí que es transformen continuament.
La foto que he posat té com a mínim una cara . A veure si l'heu captada i em dieu què us ha fet sentir, ho fareu?
Ara la cita:
"No tracteu de canviar el món abans d'haver operat en vosaltres mateixos els canvis necessaris"
(Swami Ramdas)
No hay comentarios:
Publicar un comentario