Hola!! fa temps cap els anys 80 i... vaig escriure contes, sobre casos reals, però els vaig envoltar de màgia. El conjunt el vaig titolar: CONTES DE L'ABSURD. M'ho vaig passar tant bé....tot plegat tornava a recordar fets passats, que em feien somriure alguns, i d'altres tristesa, però quan els vaig omplir d'imaginació, era com tornar-ho a viure, però ara des d'un punt fantàstic. En vaig escriure com a mínim uns trenta o algun més. Els vaig presentar en un concurs radiofònic i tot i que no em van otorgar cap premi, sí que els va agradar molt, cosa que em va satisfer i continuar a escriure'n de nous. Però amb el temps vaig interessar-me per Kundaini Ioga, vaig conèixer l'estudi de la Numerologia Tàntrica i aquells contes, es van quedar guardats en un armari.
Però, de cop, cap a mitjans de l'any passat, em van tornar a la memòria d'una manera insistent. I vaig pensar que potser havia arribat el moment de tornar-los a la llum. Així, un cop acabat el darrer llibre del qual ja us n'he parlat, m'he proposat posar-los en l'ordinador, repassar-los i segurament fer-los algun retoc, això ja ho veure. De moment, els que em semblen més engrescadors, els estic copiant. Ja veurem que en sortirà, però em sento bé quan els torno a llegir i recordar bells temps. De fet són contes curts.
Us ho explico, per veure si us sembla que pot ser bó de tornar a reviure temps passats o, potser a vegades seria millor deixar-los com un record.
A mida que els vagi donant per enllestits, ja us aniré dient com me'n surto, a no ser que hi hagués un tant per cent elevat que em digueesiu que no és bo tornar a un temps passat i, de fet llunyà.
Em direu què us sembla la idea?
Donar una ullada al passat ens ajuda a saber les passes que hem donat per arribar a on som. Enrere trobem els nostres errors i els nostres encerts. Si no ens quedem atrapats per la sensació que "tot temps passat sempre va ser millor" , crec que és una bona manera de recuperar aspectes nostres que, inconscientment, varem deixar aparcats. ELs teus contes, en el seu moment, van ser fruit d'unes circumstàncies, d'una altra Maria que ara ja no és la mateixa. Personalment el que m'ha sorprès sempre és més el "quan" les recordem i el " perquè" en aquest moment i no en un altre. Segur que se'ns està dient alguna cosa....
ResponderEliminarHola Montserrat,
ResponderEliminarEts Montserrat Moya? Gràcies pel teu comentari, és evident que a vegades no sabem el perquè ara i no en un altre, com dius, però també s'ha de fer cas a la veueta que insisteix en alguna cosa.