Hola a totes/tots.

                 Estem a les escorrialles del mes de novembre. Els dies són atemperats i sense gairebé fred. Per això cap al tard hem anat al Passeig Marítim a passejar. Ha estat molt bonic, no hi havia gaire gent. 

                 Passejar sense pressa, flairant l'aire que venia del mar, ha estat tant dolç......

              Quan erem cap al final ens hem aturat i des de la barana del passeig hem mirant com les petites onades del mar fregaven la sorra i es retiraven suaument, talment com un joc. Uns petits estaven, encara jugan a pilota. Algú, feia com nosaltres, però asseguts a la sorra. Tot plegat semblava una aquarel·la.

               Quin plaer, s'anava fent fosc lentament i hem fet una fotografia, bé, unes quantes, el moment era tan encisador que ens hi hauríem estat no sé quan de temps més, però ha començat a girar un aire una mica molest, es notava l'humitat i hem marxat, silenciosos, sense comentar les nostres sensacions, era com continuar amb la sensació rebuda.  Fins que hem arribat a casa i veure a través de l'ordinador les fotografies, no hem començat a canviar opinions.

Bé, ha estat una bella experiència.

             Ho he relacionat amb del significat del úm. 11: INALTERABLE.  I sí, ho hem pogut mantenir sense esforç, la calma, la mirada sense exaltació, és el que ens ha fet viure la intensitat del moment de forma molt profunda.

            Us envio una fotografia,  de les que hem fet, perquè pugueu entendre el que us estic ecribint. A més a més avui és el dia 20. El seu nom: Enyorança Profunda, crec que hi ha jugat un paper important, era aquesta enyorança de connexió amb la natura, cel, terra i

mar, que crec que hi hem connectat.


La cita:

"Estiguis, on estiguis, el que més importa és que estiguis en tu"  (Proverbi xinès)